Em trobe preguntant-me per què no l'havia llegit abans.
Un llibre que més que llegir-se s'escolta i que, salvant la diferència de classe, podria haver-lo escrit o contat a trossos la tia Rosalia, la uela Maria o la uela Encarna.
Enamoradet ❤️ 8485211111 3.7 m'ha agradat bastant. em recorda a mi la carmelina... I q simpàtica és 8485211111 El llibre guarda la memòria d’una xiqueta de com era la vida a Altea a principis del segle XX. La crónica d'un temps, uns llocs i una forma de viure -i també d'una llengua i unes paraules- que han quedat només en el passat, en l'oblid i en els llibres. Aquests records ens porten tristor i joia tot barrejat. Passem del riure al drama en el mateix paràgraf, com els xiquets quan passen del riure al plor en un instant. La innocència i la crueltat de la vida i les gents senzilles de poble està reflectida, i l’autora les comparteix amb nosaltres, encara que moltes vegades les coses que no diu diuen tant com les que diu. Així, fregant el realisme màgic, coneixerem les animetes o personatges immortals com la mestra Cantarrana o la tía Agnamaria. Un llibre que enamora, emociona i fa reviure el passat. No tinc dubte que retornaré a l’Altea de Carmelina, buscant no oblidar tampoc el propi passat, la pròpia infantesa, o la dels meus pares o avis, com un record familiar compartit.
...i caminàvem alegres sense saber per què i sense posar esment en altra cosa que no fos viure la vida.
“I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia volar com si fos un verderol o un gafarró o un paixarell...” 8485211111 Narracions que conten vivències de la protagonista a la Marina Baixa, en concret, a Altea. Coneixem -o recordem- fets històrics del segle XX, personatges del poble, el lèxic de la cuina o de la casa, la geografia de la comarca... Un dolç recorregut per les terres valencianes que ens porta a la nostàlgia de pensar en els nostres majors que ho varen viure. 8485211111 En començar el llibre i llegir el pròleg, he de reconèixer que pensava que no m'anava a agradar, l'estil havia aconseguit que quatre pàgines em paregueren quaranta, però una volta dins del llibre, això ha canviat completament.
A més, ja tenia ganes de llegir en valencià (i, de fet, ara tinc ganes de continuar fent-ho).
És un llibre molt adorable i tendre. Encara que estic acostumada a llegir novel·les més que memòries, el sentiment que ha lograt transmetre m'ha paregut meravellós. Contant la seua infantessa, explica uns sentiments, uns descobriments personals i una visió del món que plena el cor.
D'altra banda, en estar ambientada a Altea, he pogut reconèixer els puestos on s'ambienta la història i m'ha resultat molt fàcil endinsar-me en allò que contava Carmelina.
És, sense dubte, un llibre que et deixa una sensació de tendressa al cor i es disfruta des de la primera pàgina. 8485211111
Un breu i exquisit plaer.
3'5 8485211111 tant de bo l'haguera comprat en compte d'haver-lo agafat de la biblioteca per poder subratllar tantes reflexions preciosíssimes (cries in catalan) 8485211111 Com una conversa amb la teua iaia explicant-te batalletes de la seua infantesa. Aquest llibre és tot un regal per als nostàlgics. 🧡 8485211111 m lo tuve que leer para clase y me enamoré completamente. Recomendadísimo 8485211111 Aquest llibre és una delícia. Sánchez-Cutillas va narrar la vida a Altea del segle XX, històries a voltes intenses i a voltes pausades. Hi ha descripcions de paisatges, menjars, objectes, plantes, persones, oficis, llocs i maneres de fer d’aquella època. La majoria de coses que ella va mirar amb ulls de nena, tocar, olorar, degustar i sentir han canviat actualment. Això m’ha provocat admiració per tot el món que ella va viure i que al llegir fragments preciosos com el següent els ulls m’hagin brillat amb nostàlgia:
“I aleshores era com si tota la llibertat del món estigués escampada per aquell caminal aguardant-me, i a boqueta de nit se’m donàs només que per aquell acte tan senzill del deseiximent. Però els altres xicons que enviava sa mare per la llet venien a soles i sense agafar-se de ningú, com si els perills de la vida i dels camins polsosos només s’haguessen fet que per als nins dels senyors. I com que a ells no els feia cap de falta la llibertat, l’agafava tota per a mi i l’alenava, car volia fer-la durar dintre meu fins l’endemà, que tornaria a ser meua altra vegada.” 8485211111
Free read Matèria de Bretanya
Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del1975. Aquesta emblemàtica obra ens revela el món d’Altea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badiamolt gran» –la primera frase del llibre– ens trasllada la màgia i la tendresa amb què s’acompanyen els records. Més enllà d’un memorialisme reeixit, l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat –una fase de la vida– és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig màgica, mig mística, amb sentiments oceànics, amb una tendència a la heroïficació de l’entorn... La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, l’autora no ho fa des de la distància, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogràfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar... Matèria de Bretanya
